Akitake Tokugawa, per James Tissot

Tissot 1868L’exposició Japonisme. La fascinació per l’art japonès, inclou un nombre important de peces excepcionals que recomanem que ningú deixi escapar l’ocasió de veure-les. Entre elles, el retrat del germà de l’últim cap feudal del Japó (shōgun), Akitake Tokugawa pintat per James Tissot l’any 1868 (Tokugawa Museum, Mito). Es tracta d’una pintura conservada a la col·lecció particular de la família Tokugawa, els antics governants del Japó. Una pintura que, fins a dia d’avui, només s’havia mostrat en una única ocasió fa vint-i-cinc anys, a una exposició organitzada l’any 1988 pel Museu Nacional de Tòquio i a les Galeries nationales du Grand Palais de Paris. Es tracta d’un préstec absolutament excepcional, no tan sols per la fragilitat de la peça i la dificultat per poder ser exposada, sinó especialment pel seu valor artístic i històric essent probablement l’obra que d’una forma més emotiva i completa representa la fi del periode Tokugawa i els inicis del Japonisme i de les relacions artístiques entre Japó i Occident.

L’any 1867 París va celebrar la seva segona gran exposició internacional i, en ella, hi va participar per primera vegada el Japó (prèviament s’havien presentat a Londres, el 1862, algunes peces puntuals però sense cap representativitat oficial). Feia diversos anys que el Japó s’estava debatent entre mantenir-se al marge d’Occident o obrir-se completament al coneixement i al comerç exterior. Fins aleshores, el Japó havia estat governat, des del 1603, per la família Tokugawa, família de shōguns que va aconseguir més de dos-cents trenta anys de pau interna a l’entorn d’una nova capital anomenada Edo, l’actual Tòquio. Tanmateix, aquesta pau i estabilitat van quedar tocades l’any 1853 amb l’arribada de la flota de guerra nord-americana, amb McPerry al capdavant, la qual va dur a un canvi de cicle, un dels més importants de la història del Japó. Després d’un intens debat entre obrir els ports a Occident o mantenir-se aïllats, com havien fet des del segle XVII, el Japó va optar per la primera opció, per bé que ho va fer sense alternativa possible davant l’experiència d’una Xina que sofria severament amb les Guerres de l’Opi. Davant de l’impossibilitat de plantar cara a la potència militar d’Occident, van decidir obrir els ports, per aprendre per algun dia poder tornar a ser lliures per decidir el seu futur. Així doncs, l’any 1854 es va iniciar la progressiva obertura de ports del Japó que culminaria l’any 1868 amb la fi del govern de la família Tokugawa, la fi del sistema feudal i l’inici de l’anomenada restauració Meiji, quan l’emperador seria recuperat com a figura simbòlica central per a un nou Japó construït, a partir d’aleshores, a partir dels models occidentals, amb un parlament, una constitució i tota una estructura política i administrativa nova.

Tokugawa AkitakeDèiem que l’any 1867 es va celebrar a París l’Exposició Universal. Just un any abans de l’inici de la restauració imperial Meiji, i l’últim any de poder de la família Tokugawa. A tal fi Tokugawa Yoshinobu (1837-1913), l’últim shōgun, va enviar a París el seu germà, Tokugawa Akitake (1853-1910). Akitake tenia només catorze anys i viatjava a París com a representant del gran govern feudal així com també amb la missió d’instruir-se en les poc conegudes ciències i les arts d’Occident. Finalitzada l’Exposició Universal, Akitake es va quedar a la capital per formar-se en els coneixements occidentals, atès que hauria pogut esdevenir el setzè shōgun com a successor del seu germà. A tal fi, va instruir-se en coneixements tant diversos com les llengües, la gimnàstica, l’esgrima, el tir o el dibuix. Va ser en aquest context que, com a professor de dibuix i pintura va rebre classes del reconegut artista James Tissot, Chi-so l’anomenava Tokugawa. Fruit d’aquesta relació, Tissot va començar a descobrir l’art japonès que tan marcaria les seves pintures i, cap a finals de 1868, el seu taller va ser decorat amb objectes i materials procedents del pavelló japonès, oferts pel mateix príncep Tokugawa.

Christofle 1867Just a l’Exposició Universal s’acabaven de descobrir les arts del Japó, on per primera vegada s’havien mostrat de forma extensa i rica. Sens dubte aquell va ser l’inici del japonisme, quan els artistes van començar a comprar massivament art japonès, just quan japonisme i modernitat van esdevenir pràcticament sinònims. En aquest sentit, fins a data d’avui s’han conservat molt poques peces artístiques que mostrin aquest primer encontre a l’Exposició. Entre elles, però, el Musée d’Orsay en conserva una d’excepcional: una petita cafetera esmaltada dissenyada a partir de models japonesos per Emile Reiber i fabricada per Christofle que es considera una de les primeres peces japonistes fabricades a Europa. La podeu veure a Caixaforum.

D’altra banda, del taller de Tissot no n’ha quedat res, per bé que de la seva relació amb Tokugawa Akitake n’ha quedat una aquarel·la com un record magnífic: aquest retrat del representant del govern japonès conservat en un rotlle kakejiku de seda pintat just quan el país posava fi al llarg període Edo. L’aquarel·la va ser feta a París el 27 de setembre de 1868, tal i com indica la signatura i llegenda que Tissot va incloure en un cartutxo a la manera japonesa a la dreta del retrat: Paris / 27 septembre / 1868 / au Prince Mimboutaiou / souvenir affectueux / J. J. Tissot. Esta feta en ocasió del comiat d’Akitake Tokugawa que, després de més d’un any de residència a París, on havia viatjat amb les esperances posades en el futur del país que governava la seva família. Tanmateix, durant aquesta estada, el Japó havia fet un canvi radical i s’havia deslliurat de l’antic sistema militar. Tokugawa Aiktake, doncs, retornaria a un país completament diferent en el qual la seva família ja mai més tindria el paper preponderant que havia tingut.

Tokugawa mon

Tokugawa bastó comandament

Certament Akitake Tokugawa apareix representat davant d’una gran tela on hi llueix, en grans dimensions, l’emblema heràldic dels Tokugawa (tres fulles de malva reial dins d’un cercle i unides per les puntes), vestit com a cap militar, amb la katana en primer terme i amb el bastó de comandament dels Tokugawa a la mà dreta. Tanmateix, feia uns mesos que aquesta indumentària havia deixat de tenir la seva funció i el seu poderós simbolisme. Una sensació de nostàlgia i tristesa devia devia envair les emocions el germà de l’últim shōgun just en el moment del comiat del seu mestre, James Tissot. I és que aquesta pintura és la pintura de comiat, l’adéu a una ciutat estrangera, on el Japó s’acabava de presentar, però també a un passat propi, el del Japó feudal. Una pintura única, aquests dies a Barcelona, que ens recorda la fi del llarg aïllament nacional governat pels Tokugawa i l’inici de la definitiva obertura al món del Japó, amb la consegüent expansió del fenomen del japonisme arreu d’Europa.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s