Les carpes de Maruyama Ōkyo

portadaEn ocasió de l’exposició Japonisme oberta al CaixaForum de Barcelona fins al setembre, i en ple estiu, he pensat en fer un comentari sobre la que és la portada del catàleg de l’exposició. Portada en relleu, elegant i delicada, darrera la qual s’hi podran trobar pàgines plenes de tresors que, de forma inèdita i excepcional, es poden veure aquestes setmanes a Barcelona. El disseny de la portada no és altre que una composició de Maruyama Ōkyo (1733-1795), una composició inspirada, d’altra banda, en una llarga tradició iconogràfica.

Maruyama Ōkyo va ser pioner al seu país per la manera amb què es va aproximar a la natura. Va desenvolupar un nou estil a partir d’unes formes de representació precises i científiques de l’entorn natural, tant de plantes, ocells i petits insectes com de grans paisatges. Nascut a la regió de Kameoka l’any 1733, es va traslladar de jove a Kyoto per estudiar tant les tradicions artístiques japoneses i xineses com també les occidentals. A través de l’art arribat al Japó amb comptagotes per mitjà dels holandesos residents a l’illa de Dejima (Nagasaki), Maruyama va descobrir tant la perspectiva renaixentista basada en un únic punt focal com el naturalisme de l’art europeu, el qual el va seduir fins al punt d’incorporar-lo a les formes de representació decoratives més idiosincràtiques de la tradició artística nipona. D’aquesta unió, en va nàixer l’escola de pintura Maruyama, caracteritzada per un nou estil basat en l’atenta observació de la realitat, la llum i les formes naturals. En aquest sentit, el que dugué Maruyama Ōkyo a la fama no va ser tan sols el seu virtuosisme tècnic sinó també la seva capacitat decorativa, així com la gran bellesa estètica que transmetien les seves pintures, fetes per encàrrec del shogunat Tokugawa, per a la família imperial i per a algunes de les famílies més poderoses del país. Partia de l’observació fidedigna de la realitat a fi de copsar els més petits detalls i transportar-los al paper, a la seda o al suport necessari per a les seves creacions artístiques. Tal era el realisme de les obres de Maruyama que diu la llegenda que en una ocasió, després de pintar per encàrrec la imatge del fantasma d’un membre difunt de la família d’un daimyō, la dita imatge va aconseguir un grau de realisme tal que va cobrar vida i va sortir de la pintura per fugir, després d’espantar l’artista, fins a desaparèixer. Així és com Tsukioka Yoshitoshi (1839-1892) va representar anys més tard Maruyama en una de les seves estampes.

Maruyama1

maruyama03

Maruyama va ser capaç d’unir el naturalisme artístic de l’art occidental amb el decorativisme de l’escola Kanō tot aconseguint una obra de caràcter plenament japonès. Així es pot observar, per exemple, amb la parella de paravents Pins entre la neu (雪松図) pintats el 1773 per encàrrec de la família Mitsui (Tresor Nacional – Mitusi Memorial Museum), on el realisme dels pins contrasta amb el fons daurat i l’ús d’un traç de pinzell profundament arrelat a la tradició nipona. Igualment, entre els seus dissenys més apreciats van destacar les representacions de papallones i de carpes, algunes de les quals es van convertir en imatges icòniques de l’escola Maruyama, essent copiades i versionades en un gran nombre d’ocasions. Tal vegada, un dels exemples més il·lustratius de la seva fama el tenim precisament a la portada del catàleg de l’exposició Japonisme. La fascinació per l’art japonès, el disseny d’un gran plat produït per Gottfried Wagener (1831-1892), presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i adquirit, al pavelló japonès del parc de la Ciutadella. El seu disseny cal anar-lo a buscar a un rotlle vertical (kakejiku) de Maruyama Ōkyo pintat l’any 1779.

Asahiyaki

La llengua japonesa té relativament pocs sons, molts menys que el xinès, i per tant, els jocs de paraules i els dobles significats són habituals en les seves formes d’expressió. A tall d’exemple, l’ideograma japonès que identifica un “pi” (松), matsu en japonès, es pot pronunciar també shō, terme que tant pot interpretar-se com a “correcte” com també “govern”; no ens ha d’estranyar doncs que les sales nobles dels castells dels caps militars del país estiguessin decorades amb grans pins pintats pels artistes de l’escola Kanō.  El cas més cèlebre conservat són probablement les decoracions del castell de Nijō, magníficament decorat per Kanō Tan’yū a l’entorn de 1626. Els pins, símbol del poder del govern, govern just i correcte, decoren la sala noble on el gran cap feudal del país rebia vassallatge durant les seves estades a Kyoto.

kano_tanyu_hall

MaruyamaIgualment, el kanji de carpa (鯉), koi en japonès, també es pot llegir ri en japonès i, segons aquesta lectura, es pot entendre com a “ètica”. La pintura de Maruyama Ōkyo de 1779 a què fèiem referència és, en aquest sentit, paradigmàtica: mostra dues carpes nedant en un estany d’aigua transparent i sota la branca d’un pi robust. El significat? Dèiem que el kanji del “pi” es pot llegir shō mentre que el kanji de carpa es pot llegir ri, de tal manera que els dos elements de la pintura, el pi i les carpes, poden llegir-se amb el so shōri, i el terme shōri en japonès resulta significar victòria, alhora que es pot interpretar també com a “ètica bona” i “virtut”. És evident que la unió de pins i carpes, presents en molts dels paisatges del país, estava predestinada a ocupar un lloc central en l’art japonès com a imatge de bona fortuna i modèlica; així ho va fer Maruyama Ōkyo amb aquesta i d’altres pintures que han arribat fins a l’actualitat. Amb la difusió de l’art del gravat japonès, a  banda de les còpies pictòriques, les estampes van difondre a gran escala aquesta imatge, que va ser reproduïda i re-interpretada en diverses ocasions durant el segle XIX i fins a l’arribada del període Meiji, quan Gottfried Wagener la va adaptar per a les seves ceràmiques d’alta qualitat.

Barcelona 1888

Wagener, científic alemany de gran prestigi, va esdevenir un dels principals líders renovadors de les tècniques ceràmiques del Japó. En paral·lel, va ser també l’impulsor de la modernització i la millora de les indústries artístiques dedicades a la producció d’esmalt cloisonné tot motivant una autèntica revolució en el camp de les indústries artístiques del període Meiji. Més enllà del seu vessant científic, Wagener va dissenyar i produir ceràmiques deixant-se guiar pel seu temperament artístic i mirant de seguir les tradicions nipones. D’aquesta manera, cap al 1885 Wagener va crear el taller d’Asahi Yaki del qual en va sortir una reduïda sèrie de ceràmiques decorades amb motius extrets de la pintura japonesa dels últims temps, d’autors com Mori Kansai (1814-1894), Watanabe Seitei (1851-1918) i Maruyama Ōkyo, tot treballant també per encàrrec de la Kiriu Kōshō Kaisha.

Wagener plats

D’aquestes ceràmiques en queden actualment molt pocs exemplars. Un dels que ha sobreviscut és el plat de les carpes, dissenyades per Maruyama i reproduïdes pels tallers d’Asahi Yaki de Gottfried Wagener per ser dut a Barcelona l’any 1888 a mans de la Kiriu Kōshō Kaisha. Tan sols se’n conserva un exemplar igual al Museu Nacional de Kyoto i tant la història de la seva creació, com de la seva preservació i adquisició, fan d’ell una peça d’especial valor.

plat 1888

Hi ha qui veu en la portada del catàleg de l’exposició Japonisme dues simples carpes. Altres, recordant les associacions de carpes i pins i la pintura de la qual parteix, hi entreveuen una imatge virtuosa. Alguns hi descobreixen una obra de gran qualitat. D’altres, comenten experimentar en el tacte de la coberta del catàleg, les formes de la teulada de la Casa Batlló de Gaudí; mentre hi ha qui se sent inspirat i transportat cap a l’època efervescent del Modernisme i de l’Exposició Universal, quan la peça va atraure l’atenció de qui va ser el millor client català del pavelló japonès. Sigui com sigui, l’objectiu sembla acomplert amb una portada que vol inspirar i, sobretot, animar a visitar una exposició on s’hi mostren peces com aquesta, obres que difícilment es tornaran a mostrar. Tres-centes obres úniques, fins al 15 de setembre.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s